2. Els Peix

A més de l’article “Peix, Josep” que podeu trobar a la Gran Enciclopèdia Catalana, poca cosa s’ha descrit sobre aquesta família d’herboristes i botanòfils barcelonins: tan sols alguna pinzellada signada per Colmeiro, Font i Sagúe, Puerto Sarmiento... (1) Casualment hem localitzat un article sobre botànica d’un tal Francesc Peix, botànic: donar-lo a conèixer era obligat, i ha estat l’ocasió per revisar la documentació existent, no prou explotada encara. (2)

Josep Peix

D’acord amb la situació familiar que tenia cap a 1783, el Peix més conegut hauria nascut pels volts de 1740, i, si hem de creure Colmeiro, morí cap a 1830, a edat certament avançada. D’origen humil, potser de pagès, no era home de gran cultura: les ingènues i respectuoses cartes a Palau, escrites en una cal·ligrafia rústega, traspuen tant la digna senzillesa de l’hortolà com la seva subordinació al catedràtic, i deixen veure els límits dels seus recursos expressius. No cal dir que era autodidacte en la ciència de les plantes, i que els coneixements botànics que tenia eren purament empírics. Les reiterades demandes d’ajut econòmic que adreçà Reial Jardí ens parlen d’una situació econòmica poc brillant; és de suposar, però, que amb el comerç de plantes assegurava la subsistència familiar (3). Era, per altra banda, home amb criteri, geniüt, volenterós i tenaç, com es veurà.

El retrat que en va fer el botànic Pourret, quan el conegué l’estiu del 1783, és del tot coincident amb aquestes apreciacions:

J’ai beaucoup vu à Barcelonne le Sr. Joseph Peix votre herboriste. Je l’avais même engagé en payant (car cet homme n’est pas riche) à m’accompagner dans mos coupes, et je l’ai pris dans nos herboritzacions à dix lieues aux environs de Barcelonne. J’espère même que cette association ne luy aura pas été inutille pour les avantages qu’en pourra retirer le Jardin de Madrid....Je luy ai fait remarquer bien des plantes prétieuses qu’il ne conoissait pas, et qu’il me paroissait négliger, il pourra vous être à présent plus utille pour vous besoins personnels ...  (Pourret: Carta a Gómez Ortega, 7/10/83, ARJBM)

L’hort de plantes.

Tenia Josep Peix un hort de plantes al barri de Ribera, entre l’edifici de la Duana i un dels braços del Re Comptal, molt a prop de mar: un indret problemàtic per la facilitat amb què es negava cada cop que feia un aiguat, cosa que malmetia les plantes i obligava a fer obres de defensa:

En lo principi de l’hivernt va fer un ayguat que va entra molta aygua en lo hort ÿ se parderan moltas plantas ÿ are he fet una tancha forta y la aigua li costara per tornari entra meha costat mes de sent jornals. (J. Peix: Carta a Palau, 12/4/83. ARJBM).

... a plogut mol y algunas plantas se me han pardut en el Jardí per massa aigua y ha sigut pressis buscarlas en altas parts (Ibid, 2/1/84)

Aquest any he perdut moltes plantas ha fet dos ayguats y he tingut molta aigua en lo hort ara fas alsar lo terreno de los paratges fondos ja me costa mes de 50 jornals i encara no es acabat....(Ibid, 30/03/84)

A més de les pluges, les obres de la Duana nova (4) afectaren directament bona part del jardí, que l’estiu del 86 es trobava en un estat lamentable, si hem de creure Anton Sala:

El Jardinito de Peix està en el dia en mui mal estado: la nueva fabrica de la Aduana le incomoda mucho, ya por haver separado de el con este motivo un pedazo de terreno, que era el mas á proposito para las plantas; ya por haver quedado este Invierno desabrigado, i expuesto â los ayres frios del Norte; pero mayor daño le han causado las lluvias con las que há crecido varias vezes la azequia que le rodea mezclandose con la agua del mar que no queria recibir las suyas, inundando dicho Jardín, de suerte que quedando estancada en el por algunos dias la agua, echó á perder á los principios de año hasta las plantas mas comunes i vivideras: Peix há trabajado para su restauracion, i dentro pocos dias emprenderá segun me ha dixo otro viaje á la montaña á fin de reparar lo perdido (Sala: Carta a Palau, 9/7/1786, ARJBM)

En bona part, Peix proveïa l’hort amb plantes recol·lectades al camp:

... los 360 rals de vello que los he destinats per anar a montanya si Deu o vol per tornar a provehir lo hort que ja tinch los quadros fets i me han cadat pocas plantas de las de montanya y si hi puc anar antas del estiu ... penso ferne bona provisió.
(J. Peix: Carta a Palau, 30/4/85, ARJBM)

D’aquestes expedicions ens conten – a més de la que va fer am Pourret l’estiu de 1783, probablement a Montserrat (5) – les següents: a Martorell (1783), on hi trobà una canya de fulles llargues; a Cardona (1784), on va proveir de diverses espècies d’Argemone, Orchis, Poligala, Saponaria, Asperugo; també anà aquest any al Montseny. El març del 85 proveí d’aristolòquies, escabioses i prímules. La primavera del 86 herboritzà per Sant Llorenç del Munt, on hi collí primaveres, sanícula, saxifràsia, orella d’ós, campànula, hepàtica, el·lèbor, carlina i llengua de cèrvol; a la Mata , d’on portà poligales, Cucubalus, Saponaria, i Veronica. L’estiu d’aquell mateix any anà als Pirineus (una expedició que planejava des de feia temps), i també a Sant Climent (del Llobregat?).

Una altra font de proveïment del jardí eren les plantes i llavors que rebia d’altres jardins botànics, notablement del de Narbona, del que Pourret n’havia estat responsable:

Tinch correspondencia ab un Jardí de fransa y me han enbiat una porsio de cabesas de Amaryllis ò alis de fransa y de colchium y las que van nombradas ...(J. Peix: Carta a Palau, 25/6/83)

...de Arbona de fransa me anvian plantas coriosas pero els ports son cars; (Ibid, 26/2/85).

S’ha conservat la relació d’unes 480 espècies que hi havia plantads la jardí familiar a finals de l’any 1784: anaven des dels arbres (pins, castanyers, aladerns, ginebrers, savines, tamarius, salzes, til·lers, llorers, serveres) fins a les plantes medicinals (verònica, valeriana, orella d’ós, menta, jusquiam, poliol, gitam, sajolida, el·lèbor, escabioses, àloe, saliva, canyaferla, ruda, murtra, broida, anet, cicuta, etc.), passant per la vegetació ornamental (roses, narcisos, geranis, violes, lliris, campanetes, tulipes, primaveres, gessamí, bruc, baladre, ginesta) i les plantes hortícoles (parres, maduixeres, pastanagues, espàrrecs, patateres, xicories) (6). Era, doncs, aquest hort, un autèntic viver de plantes, perfectament comparable als d’avui dia, cosa que demostra que els Peix no es limitaven a subministrar plantes medicinals a les farmàcies, sinó que posaven a disposició del públic tota classe de vegetals.

Aquesta relació fou tramesa al Real Jardí, i sembla que va fer efecte, cosa que aprofità per a demanar tot seguit un ajut económic:

Diu vm. Que la RI. Junta desitja que lo jardi que tinch ... que se aumenti de moltas plantas jo si me ajudan lo puch fer bo perque tinch moltas correspondencias per fer venir plantes pero com sempre tinch de treure diners per pagar los ports... mols apotecaris an vingut veura lo meu jardi i han preguntat qui pagaba i se han atordit que jo fes tan gasto. Los ... mesos de primavera y estiu tinch de manester un home per regar y natejar lo jardí. Si Vm. Fes lo favor de fero presen a la real junta que si me hajudaren en alguna cosa jo faria venir moltas plantas per aumentar lo jardi jo da ma par no puch fer mes gasto
... (J. Peix: Carta a Palau, 26/2/85, ARJBM)
Vista de la rodalia del Portal del Mar, amb el nou edifici de la Duana, a tocar del qual tenien els Peix el jardí de les plantes. Detall d'un dibuix de Moulinier, gravat per Baugean i publicat per Laborde (1806).

La relació amb el Botànic de Madrid

Josep Peix subministrava plantes al Reial Jardí de Madrid des de 1765: cada any n’efectuava una tramesa, a canvi de la qual rebia una gratificació, que fins que amb el nou estatut d’aquella institució (1783) el catedràtic encarregat, Antoni Palau, nomenà com a corresponsals a Barcelona Pere Balmes (qui renuncià) i Antoni Sala (7). Aquest era un dels apotecaris que acudia regularment a l’hort de Peix; segons Palau, per a fer-li un favor, però l’herborista sospitava que qui en treia més profit era el farmacèutic, que d’aquesta manera s’estalviava sortides de camp, i responia que no necessitava aquesta classe d’auxili, i sí en canvi el d’un jardiner durant els mesos d’estiu.

Peix rebé amb disgust l’ordre de tractar amb el Jardí a través de Sala i demanà continuar amb el tracte directe que fins llavors havia tingut amb la institució:

Jo no tinch res que dir que lo Sr Anton Sala sia corresponsal del RI Jardí y que vinga al meu jardí sempre que tinga gust pero cada hu que se se envia la nota de las plantas suas sino mai nos entendrem ...Lo any passat vaig (...) ensenyar totas las plantas al Sr. Antoni Sala y li vaig entregar la nota de tot lo que anava en la ramesa y may  he sabut com avia anat .. . lo que jo puga  servirlos fara lo favor de escriura a mi perque mos entengam. (Peix: Carta a Palau, 22/2/85, ARJBM)

A més, el Jardí decidí retirar a Peix les gratificacions periòdiques i abonar-li únicament les despeses que pogués justificar. (8) No cal dir que el nou sistema disgustà profundament Peix:

Parece que há hecho mucha impresión á Peix el que esa RI. Junta no le haya enviado la gratificacion que acostumbraba recibir todos los años, i como juzga que no la adquirirà en lo succesivo, demuestra alguna frialdad i bastante displicencia en procurar el hallazgo de las plantas que por sus circunstancias merezcan cultivarse en ese RI. Jardín: yo procuro por mi parte á animarle, exponiendole que no deve extrañar el que cesse dicha gratificacion, una vez que esta há sido siempre voluntaria; y que tendrá la RI. Junta sus particulares motivos para privarle de ella de aquí á delante (A: Sala: Carta a Palau, 18/10/84, ARJBM)

Malgrat la incomoditat que li produïa la nova situació i les difícils relacions amb Sala, (9), Peix no deixà d’oferir plantes al Reial Jardí, fossin del seu hort, collides al camp, intercanviades per correspondència o bé comrades a tercers; ni tampoc d’efectuar la tramesa anual de costum, probablement fins a la jubilació del catedràtic. Les ofertes que coneixem, entre 1783 i 1786, fan referència a diverses classes de parres, narcisos i Orchis de diverses varietats; però també a pans porcins adquirits a 4 sous 6 diners la lliura, corones imperials a 4 duros les 3 dotzenes, englantines a 10 sous cada peu. Tenim constància de les trameses de 1783, per valor de 77 sous; la de 1784, valorada en 200 rals; la de març del 85, per 360 rals; i la de 1796, per la que rebé 96 rals.

El transport de les plantes a la capital era car: no s’hi podia enviar una caixa per menys de sis pessetes la rova de pes (per un jornal es pagaven aleshores dues pessetes); i també incert: la durada del viatge, el temps que els carreters retenien les caixes i eventualment la pluja, feien que sovint es perdés una part de la tramesa. (10)

Fragment d'una carta autògrafa de Josep Peix, en la que notifica l'arribada a les llibreries de Barcelona d'obres de Linneu...que may se avian vist. (J. Peix: Carta a Palau, 29/4/86; ARJBM)

Peix i el Jardí Botànic de Barcelona

El primer projecte de Jardí Botànic municipal d’Antoni Meca, marquès de Ciutadilla, preveia que Josep Peix i els seus hereus n’havien de tenir cura mentre visquessin:

En el concepto de ser absolutamente preciso fiar â un Practico la formacion de dicho Jardín Botanico, y el acopio, y conveniente distribucion ... de las hierbas, que en el convendran plantarse, he resuelto fiar esta incumbencia y el cuidado del mismo Jardin á Josef Peix sugeto muî instruido en punto de Botanica haviendo ofrecido darle en premio de su trabajo 230 ll. 9 en cada año, reservando para despues el señalarle la gratificacion que me parezca proporcionada. (A. Meca: Plan adjunto sobre el modo y distribucion del Jardín Botánico, 10/1/82, IMHB)

No obstant, després de tancar el jardí a les seves despeses, l’excèntric marquès decidí inesperadament canviar el projecte, incomplint els pactes a què havia arribat amb l’Ajuntament i en contra del parer de la Reia Audiència, cedint-lo al Col·legi de Cirurgia, a condició que fos dedicat a l’ensenyament de la botànica. Peix conservava encara aleshores les esperances de fer-se’n càrrec:

Lo collegit dels cerurgians se ha encarregat lo jardí de botanica del Sr. Marques Meca y penso que jo lo cuidare y penso que sera una cosa bona y podrem servir de moltes Plantes en eix R. Jardí (Peix: Carta a Palau. 19/5/84, ARJBM).

Però no fou fins a finals de 1788 que la junta del Col·legi de Cirugians encarregà a Capdevila i Torner la gestió del Jardí, i seguidament (19/12/89) s’acordà arrendar l’hort a Josep Manau. Aleshores trobem Peix en funcions de proveïdor del Jardí: en el registre figura una partida de 13/12/90, en la que consta que cobrà 6 lliures per 61 plantes, la llista de les quals s’ha conservat. (11)

El manustrit Plantes Usuals

L’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya conserva des de 1880 el manuscrit Plantas usuals iluminadas per Josep Peix, gràcies a una donació de Valentí Almirall. Es tracta d’un recull de 301 làmines acolorides de plantes, ordenades segons classes i relligades de sengles índexs llatí i català. El relligat és bastant posterior i l’estat de conservació és excel·lent. Cada làmina figura una planta de les usades en farmàcia: a la part superior, el gènere en lletres capitals, seguit d’una denominació específica i de sinonímies si n’hi ha; a la part inferior el nom vulgar en català. S’hi aprecien diverses mans, afegitons i nombroses esmenes, cosa que indica que s’hi va treballar durant un període de temps probablement llarg. Si comparem les denominacions específiques del llibre amb les de la relació de l’hort familiar de 1784, es pot pensar que la majoria de correccions són anteriors a aquesta data, tot i que algunes (poques) podrien ser posteriors. Les làmines originals, doncs, haurien d’ésser bastant anteriors a aquella data.

Notícia de Francesc Peix.

Josep Peix parla en les cartes d’un hereu, que l’acompanyava al camp i l’ajudava en les tasques de recol·lecció:

Si a Vm li convenia que se anes a Mallorca per portar plantas de aquellas montanyas aniria lo meu areu perque me an dit que en las montanyas de Mallorca hi havia hervas molt hisquisidas (J. Peix: Carta a Palau, 30/8/86, ARJBM)

Segurament correspon a aquest hereu la cal·ligrafia d’algunes de les cartes de Josep Peix que aquest es limitava a signar, així com la de les llistes de plantes.
L’any 1792 pare i fill col·laboraren amb Anton Palau en l’estudi botànic del Montserrat. Aprofitant un viatge que aquest va fer a Barcelona planejà amb Peix una sèrie d’herboritzacions. El mes de novembre Josep Peix li comunica que ha anat a Montserrat amb l’hereu per tal de fer una mena de cartografia botànica de la muntanya:

Li dich com he anat en monserrat ab lo areu y avem portat lo borro per fer lo pla de la montanya y las hermitas y los canals ab lo nom de las plantas que se encontren en dits canas una lamina de la cara del convent, montaña y las hermitas. De cada hermita una lamina ab lo nom de las herbas que se troban, en cada hermita y la distancia que y ha de la hermita a las plantas sera una guia per lo RI. Jardi quan voldran plantas de la montanya de monserrat sebran lo puesto ahon se crian. Ja està avensat lo treball de las laminas per enviarlas. (Peix: Carta a Palau, 21/11/92, ARJBM)

Sembla del tot plausible identificar aquest hereu amb el Francesc Peix que deu anys després anunciaria el propòsit d’ensenyar privadament la botànica linneana en un article de premsa (vegeu-ne la transcripció al final d’aquest quadern). No sabem quina fou la resposta del públic a aquesta singular convocatòria, però és probable que la posada en funcionament de l’escola botànica del Col·legi de Cirugia el mes de setembre d’aquell mateix any fes del tot innecessària la proposta. (12)

També estimem com a molt probable que fos Francesc Peix el jove recol·lector de plantes deixeble de Linneu que fou presentat a Joseph Towsend, quan aquest passà per Barcelona, corrent la primavera de 1786:

There is also a young man, whose employment is to collect medical plants for the apothecaries. In him I found an excellent disciple of Linneus, and collected from his hortus siccus such plants as I had not met with in my walks, all arranged according to their classes. (J. TOWNSEND, 1791: A journey through Spain in the years 1786 and 1787)

És ben possible que fos aquest Francesc el Peix que havia d’anar a herboritzar l’any 96 a Núria en companyia de Francesc Bolós i el botànic Pourret (aquests, que inicialment s’havien d’afegir a l’exposició, renunciaren finalment a causa dels problemes de salut del botànic francès). La intenció de Peix era pujar a Núria des de Ripoll i herboritzar durant dos dies per aquella vall:

...il ne me sera pas possible d’être de la partie des Pyrénées parce que le Sr. Peix est toujours décidé à partir lundy prochain et que dans ce moment il m’est survenue une douleur de sciatique...il est très sur que je ne pourrais pas soutenir la marche...il est probable que le Sr. Peix, qui n’a pas le même objet que vous et moi pourrions avoir, ne desire faire [que] des journées trop fortes, parce que ni la douleur ni la fatigue ne l’éprouvanten pas ... Mardi soir Peix et ses compagnons seront à Ripoll et mercredy matin arriveront à Nuria où ils séjourneron deux jours (Pourret: Carta a Bolós, 9/7/[1796] In: Garganta, 1936: Francisco Bolós y la cultura de su tiempo)

L’herbari.

Sabem per Colmeiro que hi havia un herbari Peix, que aquell autor atribuí a Josep:

También Pourret denominó linneanamente las plantas del pequeño herbario formado por el herbolario Peig, (sic) que se conserva en la biblioteca de la ciudad de Barcelona. Contiene este herbario tan solamente unas trescientas plantas, que no estando acompañadas de indicacion alguna acerca de su procedencia, apenas ofrecen interés si no existiesen en ella algunas de las especies de Pourret. (M.COLMEIRO, 1846: Catálogo metodico...)

Sens dubte és el mateix herbari que Francesc Peix declara, en el seu article, haver format seguint les instruccions de Linneu, i molt probablement el que havia vist Townsend l’any 1786, atribuint-lo al jove recol·lector. Efectivament: la relació d’aquest herbari que publicà el viatger anglès (224 gèneres de plantes) està ordenada de manera molt semblant a la de l’obra Plantes usuals (segons les 20 classes del sistema sexual linneà), i conté (al costat d’altres: l’herbari era més nombrós) gairebé tots els gèneres de la primera meitat de l’obra de Josep Peix, però cap dels de la segona. Això ens permet estimar el nombre d’espècies de l’herbari en unes 450 l’any 1786. És de suposar que l’herbari hauria anat creixent fins al menys 1796, de manera que quan l’examinà Colmeiro cap a 1845 únicament se’n conservava una part (13).

Formació botànica dels Peix.

Ni Josep ni Francesc Peix tenien estudis de botànica – aleshores no n’hi havia escola, tan sols metges i farmacèutics en tenien algunes nocions – sinó coneixements empírics. Per quina via, doncs, entraren en contacte amb la nova ciència de les plantes?

Pourret en va ser segurament un dels principals responsables, ja des del viatge de 1783, en que establí una relació personal amb Josep Peix, el portà a herboritzar per la rodalia de la ciutat i li donà algunes lliçons pràctiques. També es nota la seva influència en la majoria de les activitats que coneixem dels Peix a partir de 1791, coincidint amb l’exili barceloní del clergue francès. Les proves concretes que hi ha d’aquesta relació amb el cèlebre botànic – les 62 etiquetes de Josep Peix que conté l’herbari de Pourret (14) la revisió de l’herbari Peix que va fer l’abbé; la frustrada herborització conjunta a Núria – fan pensar que Pourret no era aliè als treballs que els Peix feien a Montserrat l’any 92 (el francès portava a terme aquells anys l’estudi botànic de la muntanya), ni tampoc a peix la proposta d’ensenyament de Francesc Peix.

Si, com sembla despendre’s del text de Townsend, hi havia relació entre l’hereu Peix i l’apotecari Ignasi Ametller, en opinió de l’anglès gran coneixedor de la botànica : (15)

I received much assistance from Don Ignatio Ameller, an Apothecary whose library would to honour to the first botanist in Europe. To him I frequently recurred, and found him conversant with the best authors, who had written on this subject (TOWNSEND, op. Cit.).

... tenim un indici d’on podria venir el suport teòric necessari que permeté als Peix emprar la terminologia de Linneu en la llista de plantes del jardí, la correcció del manuscrit Plantas usuals i la formació de l’herbari, tasques que es poden imputar al jove Peix, ja abans de 1784.

 No podem deixar de notar, però, que l’interès per la Botànica de Josep Peix és molt anterior, segurament des dels inicis de la relació amb el Reial Jardí, cap a 1765. Al cap de més de quinze anys d’activitat hauria assolit el prestigi suficient i la plena confiança del marquès de Ciutadilla, qui no sols hauria tingut present els seus suggeriments per al projecte del Jardí Botànic, sinó que també podria haver donat suport econòmic a l’única obra gràfica de plantes feta a casa nostra que ens ha arribat, a manera de magnífic testimoni d’una època i d’una manera de fer.


Article del “Diario de Barcelona”, 53 i 54 (22 i 23 de febrer de 1796)

Francisco Peix, amante de la Patria, deseoso de la salud de los hombres, desea facilitar el estudio de la Botánica, tan útil y provechoso para subministrar remedios los mas propicios á la naturaleza; porque el conocimiento de las yerbas, sin las luces de la Botánica, está expuesto á errores, que no cuestan ménos que la vida del hombre. La Botánica es una ciencia natural, que esneña el conocimiento de las yerbas (1); y éstas para la vida comun de sanos y enfermos, son la basa y el primer orígen de la Medicina. Es útil la Botánica para adelantar la Agricultura, la cria de ganados, los tintes y otras manufacturas. La necesidad de la Botánica, respecto á la salud pública, es notoria (2); pues se ordenan muchas yerbas, con un término Botánicastro (3), y éstas muchas veces pueden causar grande prejuicio, como por exemplo: en esta Ciudad recetan los curanderos (que estos habian de ser desterrados de la Patria) tres plantas que tienen gran conexion entre sí en el nombre, como son: Consuelda, Consolda y Consolva; transtornando alguna letra, se puede variar la yerba, y causar grande perjuicio; pero ordenadas estas plantas con términos Botánicos, no se pueden cambiar, porque la Consuelda se llama Symphytum officinale; la Consolda, Lilium bulbiferum, y la Consolva, Serpervivum tectorum.
Lo mismo se puede decir de la Brutónica, Betónica y Verónica. Por esto he resuelto (aconsejado de algunos Sábios de esa Ciudad) enseñar la Botánica, Especulativa y Práctica. En la primera, explicando los fundamentos necesarios, las partes exteriores de las plantas, sus diferencias, las reglas mas principales para conocerlas, dar una clara idea de sus caracteres, clases, géneros y especies, y las reglas concernientes para la claridad de sus nombres.
En la segunda, enseñando las partes esenciales para reducir cualquiera planta á la clase que le corresponde, el género á que pertenece, las particularidades de su especie; pasar despues á determinar su propio nombre genérico, específico o sinónimo; y en fin, explicar el lugar de su nacimiento, quando florece, y el mejor tiempo para cogerla, en esta forma:
Herba trinitatis...Var. Autor. Leber-kraut...Alemañy
Ranunculus tridentatus, vernus, flore simplici ceruleo Tournef. Liver wort...inglés
Tifolium lepticum, seu Hepatica trifolia...Robert. Moris.  Epatica...Italia 
Anemone hepatica...Lin  Noble hepatica...Español
L’Hepatique de jardins..Francés   Herba Fatxéra...Catalá.
En esa planta se encuentran una multitud de estambres, en el mismo thálamo, con muchos pistillos; pertenece á la Polyandria, Polyginia. Se halla universalmente en las montañas de Monseñy, Monserrate, y S. Lorenzo del Monte, por la parte de Santa Magdalena de Caldas; se cría en parages sombríos de arboleda, y pedragosos; florece en el mes de Marzo; y el mejor tiempo para cogerla, es por el Septiembre: se diseca al Sol, como mas presto, mejor, porque de esta suerte conserva su color verde, porque si acaso le coge el rocío de la noche, se vuelve negra. Su virtud es vulneraria y astringente; se usa muy á menudo en esta Ciudad para las enfermedades del hígado; y por esto la llaman Hepatica. Esta misma explicación hará de todas las yerbas que usa la Medicina.
Despues pasará á enseñar la disecacion de las plantas, para formar un Herbario, muy útil á qualquier Botánico, según lo enseña Carlos Linneo, en estas palabras:

Herbarium praestat omni Icone, necessarium omni Botanico.
  1. Plantae non humidae colligendae.
  2. Partes nullae auferendae
  3. Moderatae explicandae
  4. Non vero inflectendae
  5. Fructificatione praesente
  6. Sicca inter papyra sacra
  7. Citissime, vix ferro calido
  8. Praelo modice compresso
  9. Adglutinandae, icthyocola
  10. In folio semper asservandae
  11. Unica tantum in pagina
  12. Plagula non alliganda
  13. Genus supra adscribendum
  14. Species & Historia à tergo
  15. Cogeneres inter phyram reponendae
  16. Disponendae ad methodum (4)
Para no molestar al Público en explicar esa tan grande idea, enseñará todo el mecanismo de esta operacion; y á mas de todo esto dexará ver un Herbario hecho por él, en esta misma forma. Por lo que qualquiera que por aficion, ó por utilidad quisiere dedicarse á tan agradable como útil estudio, podrá conferirse con dicho Francisco Peix, que vive en la Rambla, casa número 26.

B.L.M. de Vd.

El Botánico de Peix.